Història medieval

L’artista Leo Flores ha recreat especialment per a Sàpiens l’aspecte que devia tenir Pere I, comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya, Pallars Jussà i Rosselló; rei d’Aragó i comte de Ribagorça; vescomte de Carladès; senyor de Montpeller i baró d’Omeladès
Sàpiens 133

Pere I El Catòlic: la fi del somni occità

Després de vèncer els sarraïns a la batalla de Las Navas de Tolosa i de reforçar el seu poder al sud de França casant-se amb Maria de Montpeller, el regnat de Pere I el Catòlic va estar marcat pel conflicte dels càtars
Els aranesos preferien agenollar-se davant d’un rei fort com Jaume II el Just (a la imatge) que caure sota el domini d’un senyor feudal, que els sotmetria a servitud
Sàpiens 131

Per què la Vall d'Aran no és francesa?

Rememorem les raons històriques de la singularitat d'un territori que era considerat "la clau del nostre regne" pels reis de la corona catalanoaragonesa per la situació estratègica d’aquest enclavament pirinenc
El monestir de Pedralbes
Sàpiens 130

Obrim les portes del monestir de Pedrablbes

Durant més de set segles una comunitat de monges clarisses s'ha dedicat en cos i ànima a l’oració entre els murs de Pedralbes. A l'edat mitjana, però, van fer créixer el seu patrimoni fins a convertir el monestir en un dels centres més influents
Escena que recrea l’àpat pasqual a l’Hagadà Rylands, que es considera una obra mestra medieval i que va ser produïda a Catalunya en el segle XIV. El consum de la matzà, el pa àzim (sense llevat), commemora la fugida d’Egipte en temps bíblics
Sàpiens 128

Jueus a Catalunya

Fora dels calls, és difícil resseguir l’empremta dels jueus que van viure al nostre país, una comunitat minoritària i alhora cabdal que va finançar l’expansió de la corona catalanoargonesa i que va veure néixer intel·lectuals de gran rellevància
El call de Girona
Sàpiens 128

La vida quotidiana al call de Girona

Els calls van néixer com uns espais on la comunitat pogués viure d’acord amb la llei d’Israel. Ja el 1160, un document llatí esmenta el “callis judaicus” de girona i el 1284, un d’hebreu parla del “shekinat be israel” (‘barri d’Israel’)