Història moderna

Després de conquerir Tortosa, Cambrils i Vila-seca, els terços (a la imatge, saqueig espanyol a Flandes) van controlar Tarragona. Per ordre del militar gal Roger de Bossost, el contingent francocatalà ni tan sols va defensar-la
Sàpiens 173

La Primera República Catalana

Fent bona la dita "els enemics del meu enemic són els meus amics", Pau Claris va aliar-se amb França davant l’inici de la guerra amb Castella. Però els històrics recels entre catalans i francesos van permetre l’avanç dels terços fins a les portes
La derrota a Montjuïc va obligar els castellans a fer un gran esforç bèl·lic. No van recuperar Barcelona fins al 1652, quan Joan Josep d’Àustria va assetjar-la. A dalt, quadre de Pandolfo Reschi
Sàpiens 173

La batalla de Montjuïc

Amb el suport dels experimentats oficials francesos, els barcelonins van fortificar a corre-cuita la muntanya de Montjuïc i van defensar-la de l’escomesa filipista
Aquesta petita illa ubicada al riu Bidasoa pertany sis mesos a l’Estat espanyol i sis al francès. Aquesta neutralitat la va convertir en el lloc perfecte per dur a terme les negociacions
Sàpiens 173

El Tractat dels Pirineus

En el tractat dels Pirineus, el monarca espanyol, Felip IV, va permetre la mutilació del Principat. Catalunya, un simple peó en un gran tauler, no va poder defensar-se
Vista del port de Barcelona a l’època. En aquells temps, tant la Generalitat com el Consell de Cent estaven en mans de reialistes que mai no s’oposaven a Felip IV. Sovint això s’ha vist com un nou període de ‘col·laboració’ i se l’ha anomenat ‘neoforalisme’
Sàpiens 173

La postguerra dels Segadors

El prop de mig segle que va de la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió va ser una època convulsa, plena de revoltes i reivindicacions a banda i banda dels Pirineus
Escena d’un àpat en el panell de ceràmica 'La xocolatada' (1710), procedent d’Alella
Sàpiens 172

Què menjàvem el 1714?

Abans dels estralls del conflicte, les taules barcelonines abundaven de carn de moltó, les espècies, els dolços i les fruites, mentre que a Cardona i l’interior del país, la dieta era més limitada i no podien fruir d’alguns dels capricis de la capital
Algunes tesis apuntaven com a 'veritable Shakespeare' a determinats aristòcrates de la cort de la reina Elisabet I i que, per raons polítiques, haurien preferit escriure sota pseudònim
Sàpiens 169

La veritable identitat de William Shakespeare

"Ser o no ser: aquest és el dilema". I és que, més enllà de la genialitat de les seves obres, si alguna cosa ha acompanyat la fama del dramaturg ha estat el dubte sobre si ell era l'autèntic autor de les seves obres