Història moderna

Mentre Europa caminava cap a una guerra dinàstica, els catalans van acceptar Felip V com a nou rei. Però ben aviat es van adonar que per conservar les seves llibertats calia lluitar al costat d’anglesos i holandesos en favor de l’arxiduc Carles

La plana d'Almansa, a Albacete, va ser l'escenari d'un dels enfrontaments més decisius de la guerra de Successió. La victòria filipista va permetre als seus exèrcits les ràpides ocupacions de València i Aragó

La victòria de l’exèrcit comandat pel duc de Berwick va ser fruit de la superioritat numèrica i d’una millor direcció tàctica

La desfeta del 1714 va representar la fi d'una organització política i jurídica pròpia a Catalunya i la imposició de l'absolutisme, el model d'estat contra el qual s’havia combatut. La invasió borbònica va comportar repressió en tots els àmbits

Les converses de pau entre anglesos i francesos van deixar de banda els catalans. Al país només li quedava la rendició incondicional o una resistència numantina contra un enemic molt superior. Va imposar-se la segona opció

Van ser mutilats. Van haver de renunciar a una vida sexual normal i a tenir descendència. I van haver de suportar els inconvenients físics de la castració. Tot per cantar d'una determinada manera. Durant els segles XVII i XVIII, amb l'esclat de l'òpera i del barroc, els castrats es convertiren en els ídols dels escenaris italians.

Malvist pels cercles de poder, la prohibició reial d'exhibir les obres de teatre dins de les ciutats va representar, paradoxalment, l'eclosió definitiva de l'art escènic. Entre els segles XVI i XVII, els suburbis de Londres es van omplir d'uns recintes circulars de fusta atapeïts per un públic heterogeni que es delia per veure les obres de Shakespeare