Història moderna

Retrat de Felip V
Sàpiens 60

Catalunya contra els Borbons

Mentre Europa caminava cap a una guerra dinàstica, els catalans van acceptar Felip V com a nou rei. Però ben aviat es van adonar que per conservar les seves llibertats calia lluitar al costat d’anglesos i holandesos en favor de l’arxiduc Carles
Aquest quadre de Bonaventura Ligli, mostra tota la magnitud de la batalla d'Almansa, que va enfrontar desenes de milers de combatents d’un i altre bàndol
Sàpiens 60

Almansa, la gran desfeta dels aliats

La victòria de l’exèrcit comandat pel duc de Berwick va ser fruit de la superioritat numèrica i d’una millor direcció tàctica
Retrat de la família de Felip V. El monarca volia assimilar tots els seus territoris a la realitat castellana
Sàpiens 60

L'endemà de l'11 de setembre

La desfeta del 1714 va representar la fi d'una organització política i jurídica pròpia a Catalunya i la imposició de l'absolutisme, el model d'estat contra el qual s’havia combatut. La invasió borbònica va comportar repressió en tots els àmbits
A la imatge, el mercat de la plaça del Born de Barcelona, en una pintura anònima del segle XVIII coneguda popularment com “el Bornet”
Sàpiens 60

La guerra dels catalans

Les converses de pau entre anglesos i francesos van deixar de banda els catalans. Al país només li quedava la rendició incondicional o una resistència numantina contra un enemic molt superior. Va imposar-se la segona opció
La música barroca precisava unes exhibicions vocals que només els castrats podien fer. A la imatge, el compositor Pagliardi, el violinista Bitti i el castrat Francesco de Castris, el 1681
Sàpiens 59

Els 'castrati': el preu per triomfar amb una veu contra natura

Van ser mutilats. Van haver de renunciar a una vida sexual normal i a tenir descendència. I van haver de suportar els inconvenients físics de la castració. Tot per cantar d'una determinada manera. Durant els segles XVII i XVIII, amb l'esclat de l'òpera i del barroc, els castrats es convertiren en els ídols dels escenaris italians.
La majoria de teatres, com el Globe -l'edifici circular del gravat-, es van instal·lar al barri marginal de Southwark
Sàpiens 57

El teatre en temps de Shakespeare

Malvist pels cercles de poder, la prohibició reial d'exhibir les obres de teatre dins de les ciutats va representar, paradoxalment, l'eclosió definitiva de l'art escènic. Entre els segles XVI i XVII, els suburbis de Londres es van omplir d'uns recintes circulars de fusta atapeïts per un públic heterogeni que es delia per veure les obres de Shakespeare