Història moderna

Retrat de la família de Felip V. El monarca volia assimilar tots els seus territoris a la realitat castellana
Sàpiens 60

L'endemà de l'11 de setembre

La desfeta del 1714 va representar la fi d'una organització política i jurídica pròpia a Catalunya i la imposició de l'absolutisme, el model d'estat contra el qual s’havia combatut. La invasió borbònica va comportar repressió en tots els àmbits
A la imatge, el mercat de la plaça del Born de Barcelona, en una pintura anònima del segle XVIII coneguda popularment com “el Bornet”
Sàpiens 60

La guerra dels catalans

Les converses de pau entre anglesos i francesos van deixar de banda els catalans. Al país només li quedava la rendició incondicional o una resistència numantina contra un enemic molt superior. Va imposar-se la segona opció
La música barroca precisava unes exhibicions vocals que només els castrats podien fer. A la imatge, el compositor Pagliardi, el violinista Bitti i el castrat Francesco de Castris, el 1681
Sàpiens 59

Els 'castrati': el preu per triomfar amb una veu contra natura

Van ser mutilats. Van haver de renunciar a una vida sexual normal i a tenir descendència. I van haver de suportar els inconvenients físics de la castració. Tot per cantar d'una determinada manera. Durant els segles XVII i XVIII, amb l'esclat de l'òpera i del barroc, els castrats es convertiren en els ídols dels escenaris italians.
La majoria de teatres, com el Globe -l'edifici circular del gravat-, es van instal·lar al barri marginal de Southwark
Sàpiens 57

El teatre en temps de Shakespeare

Malvist pels cercles de poder, la prohibició reial d'exhibir les obres de teatre dins de les ciutats va representar, paradoxalment, l'eclosió definitiva de l'art escènic. Entre els segles XVI i XVII, els suburbis de Londres es van omplir d'uns recintes circulars de fusta atapeïts per un públic heterogeni que es delia per veure les obres de Shakespeare
La derrota va ser pal·liada per l’habilitat del capità Barceló (a sota) que reembarcà les tropes. El bombardeig espanyol del 1784, a la imatge, va propiciar un acord de pau
Sàpiens 55

El diari inèdit de la batalla d'Alger

L’any 1775 el rei Carles III organitzà una expedició que pretenia ser definitiva contra la ciutat nord-africana d’Alger, darrer reducte pirata de la Mediterrània. Més de dos segles després, un diari d’un dels mariners de bord, desmenteix la crònica oficial en xifrar en uns quants milers els costos humans
Sempre al costat dels homes forts del moment, l’excepcional espadatxí gascó es va dedicar els últims anys a custodiar Lluís XIV al camp de batalla
Sàpiens 54

Les aventures de d'Artagnan a la Catalunya del Nord

Més enllà de les novel·les de Dumas, el mosqueter Charles de Batz-Castelmore d’Artagnan va ser un personatge real, amb una notable influència en les corts de Lluís XIII i Lluís XIV, i que va dur a terme arriscades missions al servei de la monarquia francesa. Una d'elles va ser a l'actual Catalunya del Nord, en el marc de la guerra dels Segadors
La caiguda de Constantinoble va coincidir amb la meitat de la vida de Margarit, que destinaria molts esforços a impulsar una gran croada. A la imatge, Mehmet II prenent la ciutat
Sàpiens 53

Joan Margarit, el precursor de Maquiavel

Es podria afirmar que aquest ambaixador de reis i papes va tenir tres vides. El Margarit eclesiàstic fou l’impulsor d’una croada contra els turcs, políticament va ser clau en la guerra civil catalana del 1462 i, com a humanista escrigué un manual adreçat a l’educació de Ferran el Catòlic, amb idees que, més endavant, Maquiavel farà seves