Història moderna

Estàtua de Cosimo de Mèdici i, al fons, el duomo de Santa Maria del Fiore
Sàpiens 47

La venjança dels Mèdici

Un complot polític va estar a punt de capgirar la història de Florència. El 26 d’abril del 1478, amb el suport a l’ombra del papa Sixt IV i el rei de Nàpols, membres de la família Pazzi van intentar assassinar els germans Mèdici, que ostentaven un poder gairebé absolut a la República toscana
Pintura de Gabriel Maureta, del 1858, que representa Joana I de Castella al costat del cadàver del seu marit Felip el Bell
Sàpiens 46

Joana la Boja, la reina sense tron

Joana I de Castella, filla dels Reis Catòlics, va passar a la història pels seus desequilibris emocionals i la seva passió en una època de rigidesa i autoritarisme monàrquic. Reclosa primer pel marit, després pel pare i pel fill, els 47 anys que va passar en captiveri il·lustren la vida d’una dona que va renunciar al tron per recloure’s en si mateixa
Il·lustració de Pau Claris
Sàpiens 45

Va ser assassinat Pau Claris?

Segons la versió oficial, el president de la Generalitat va morir el febrer del 1641 a causa d’un excés de treball. Però els símptomes que presentava apunten a la ingesta d’un verí que la medicina de l’època no podia detectar
'Batalla entre un vaixell anglès i bucs corsaris barbarescos', de Willem van de Velde de Jonge
Sàpiens 43

Els atacs corsaris a l'Empordà del segle XVI

Entre els anys 1542 i 1544, les viles de Palamós, Roses i Cadaqués van ser víctimes de la violència dels corsaris otomans. Gràcies al favor d’un rei cristià, Francesc I de França, els corsaris turcs accedien directament al litoral català a través del port de Marsella. Les milícies locals ni tan sols tenien l’oportunitat d’enfrontar-se a l’enemic
'Terratrèmol de 1755', pintat entre el 1756 i el 1792 per João Glama Ströberle
Sàpiens 42

1755: el sisme que va destruir Lisboa, pas a pas

El dia 1 de novembre de 1755, la capital portuguesa va patir un dels terratrèmols més devastadors de la història. Després del sisme, la ciutat, destruïda i afectada per diversos incendis, va sofrir els efectes d’un violent tsunami que va submergir les cases de diversos barris sota les aigües
La revolta s’inicià després que les autoritats aprovessin una contribució per a pagar el viatge de Carles I a Alemanya
Sàpiens 42

Castella en peu de guerra: 1520. La revolta dels 'comuneros'

Els primers anys de regnat del monarca Carles I (l’emperador Carles V), no van ser gens plàcids. L’aixecament dels 'comuneros' va posar contra les cordes el seu immens poder i el de les grans famílies aristocràtiques castellanes