Història moderna

Carles IV, el rei que va intentar apoderar-se d'Andorra
Sàpiens 23

Andorra, terra d'espionatge

Mentre era funcionari de la Reial Audiència de Barcelona, Francisco de Zamora va ordir una xarxa d'espies al servei de Carles IV, que planejava la invasió d'Andorra com a mesura preventiva contra França. En el context de la Guerra Gran, el Principat pirinenc va veure perillar la seva sobirania
Matteo Ricci (a l'esquerra) i Xu Guangqi (a la dreta) en l'edició xinesa dels 'Elements d'Euclides'
Sàpiens 23

Matteo Ricci, un jesuïta al palau de Pequín

El 1583, Matteo Ricci va agafar els hàbits i se'n va anar al continent asiàtic a fer de missioner per a la Companyia de Jesús. Trenta anys més tard, el jesuïta italià no havia aconseguit cristianitzar la Xina, però s'havia convertit en Li Madou, 'el savi d'Occident'
Quadre de Thomas Whitcombe que mostra un vaixell de guerra anglès davant del penyal de Gibraltar el 1704
Sàpiens 21

Catalans a la conquesta de Gibraltar

El 1704, en plena Guerra de Successió, les tropes angleses s'apoderaven de Gibraltar. Tanmateix, els exèrcits favorables a l'arxiduc Carles d'Àustria no assoliren sols la fita d'apoderar-se del penyal: van comptar amb l'ajuda de 300 catalans
Il·lustració del vaixell Victòria en un mapa d'Abraham Ortelius de l'any 1589
Sàpiens 20

La volta al món de Magalhães

L'arribada de Colom a Amèrica va obrir unes possibilitats il·limitades al comerç marítim i va despertar l'instint de navegants temeraris com Fernão Magalhães, que buscà una nova ruta de les espècies en un viatge de tres anys
'L'enterrament de Francis Drake', de Thomas Davidson
Sàpiens 17

Francis Drake, el noble corsari

El segle XVI va ser una època de gran inseguretat marítima, sobretot per l'enfrontament entre corones pel comerç internacional. Drake, que va fer la volta al món finançat per Elisabet I, va ser el corsari que més va flagel·lar les possessions espanyoles
La derrota de l'Armada Invencible
Sàpiens 14

L'Armada Invencible

En el context de pugna pel domini del comerç marítim, les monarquies hispànica i anglesa s'embarcaren a les acaballes del segle XVI en una guerra que tingué com a principal damnificada la Gran Armada espanyola. La derrota de Felip II a mans de la flota d'Elisabet Tudor va marcar un punt d'inflexió en l'hegemonia de les potències mundials
El mític quadre del 'Corpus de Sang', d’Antoni Estruch (1907), que representa els segadors amb la imatge del Sant Crist, es pot veure al Museu d'Art de Sabadell
Sàpiens 13

Per què Perpinyà és de França?

Al segle XVII, les monarquies d'Espanya i França s'embarcaren en una guerra que va tenir el nostre país com un dels principals escenaris. La signatura del tractat de pau dels Pirineus entre les dues corones, l'any 1659, va tenir un preu: la partició de Catalunya