Prehistòria

Un grup d''Homo heidelbergensis' s'ha establert en una cova de la Valldigna per passar-hi una temporada. És una plàcida nit d’estiu. De sobte, de la foscor apareix una misteriosa llum intermitent i ataronjada. Després de menjar, tot el grup jeu al seu voltant. És la primera comunitat del sud d'Europa que ha fet del foc el seu gran aliat

Entre el 27000 i el 20000 aC, els artistes del paleolític de tot Europa es posaren d’acord a tallar unes estatuetes que representaven dones obeses o embarassades. 'Sàpiens' explica el significat d’aquests fetitxes

Uns 400.000 anys enrere, els 'heidelbergensis' eren l'espècie humana que dominava Europa. L'anàlisi de les restes de la cova de l'Aragó (el Rosselló) i d'Atapuerca (Castella i Lleó) ha obert un debat entre els especialistes sobre la hipòtesi de l'antropofàgia, ja que possiblement l'home de Talteüll va ser devorat per membres de la seva espècie

Fa més de dos milions d'anys, els elefants, els rinoceronts, els hipopòtams, els mamuts o els lleons campaven per les terres que ara trepitgem. Bona part de la fauna d'aquella època s'ha extingit o ha evolucionat en altres espècies. Però, com s'ho feien els humans per sobreviure en aquell entorn tan hostil?

Ara fa set mil anys un grup d'humans van ocupar, a poc a poc, la zona de la ribera del llac de Banyoles. Experimentats caçadors, van dominar la terra i van domesticar els animals. Sense saber-ho van ser els creadors d'un poblat del neolític antic: la Draga

La troballa de nombrosos conjunts arqueològics amb restes pictòriques a la península Ibèrica ha permès comprendre millor les motivacions que empenyien els humans prehistòrics a pintar les parets de coves i balmes, i també conèixer les tècniques que utilitzaven. Expliquem les raons que van produir la generalització dels jaciments artístics al paleolític