Reportatges

Pintura de William Hogarth que mostra una sala de joc al barri londinenc del Soho
Sàpiens 137

Passió pel joc a la Catalunya del segle XVIII

Un dels trets més característics dels catalans del segle XVIII és la seva passió desmesurada pel joc. En una societat marcada pels cicles laborals i el calendari religiós, la gent va trobar en aquest entreteniment el seu gran espai de lleure i diversió
Heinrich Himmler rebut pel director general de Seguretat franquista, el comte de Mayalde, el 1940
Sàpiens 136

L'origen nazi de la policia secreta de Franco

El disseny de la Dirección General de Seguridad (DGS) i de tots els aparells d’espionatge militar i civil de l’Espanya franquista va ser clarament influït pels nazis. Heinrich Himmler va supervisar tota l’operació
Haile Selassie el 1942
Sàpiens 136

Haile Selassie, rei de reis

L'emperador d’Etiòpia ha passat a la història com un dels africans més influents del segle XX. Enemic de Mussolini i hàbil diplomàtic, va fer campanya contra el feixisme i el colonialisme
Joan II marxa per combatre al regne islàmic de Granada
Sàpiens 136

Frederic de Luna, l'últim membre del Casal de Barcelona

La mort de Martí l’Humà, avi i gran valedor de Frederic, un dia abans del seu reconeixement com a hereu legítim, va ferir de mort les seves aspiracions al tron. Va tenir l’ambició de conquerir la corona de Sicília, una quimera que mai no faria realitat
Recreació hipotètica dels treballs a la paret nord de la Sala dels Toros de Lascaux
Sàpiens 136

Les pintures rupestres, icones de la prehistòria

Durant 25.000 anys, els humans del paleolític europeu van dibuixar amb profusió a les coves i els abrics. Pintaven sempre els mateixos temes, principalment grans animals hervíbors, i utilitzaven sempre les mateixes tècniques i convencions generals
L’assemblea per constituir la Mancomunitat, amb membres de les quatre diputacions, es va reunir al Palau de la Generalitat l’any 1914
Sàpiens 135

La Mancomunitat: la construcció d'un país modern

La primera institució de govern pròpiament catalana després del 1714. Va ser un camí ple de dificultats econòmiques i traves competencials, però la unió de les diputacions provincials va reforçar una identitat mancada d’una institució que la representés