Reportatges

Els enfrontaments civils constants derivats del procés de construcció de l’estat i la seva consolidació posterior van portar a l’exili catalans de diverses tendències polítiques

La dictadura de Miguel Primo de Rivera va portar a l’exili un grup de refugiats d’allò més divers, que va aplegar, als cafès de París, polítics, escriptors, artistes i, fins i tot, persones del món de la ciència

Després del fracàs del cop d'estat a Catalunya es va produir una primera sortida del país de ciutadans que fugien d'anarquistes i comunistes, però res comparable amb l'allau humana que creuaria la frontera francesa després de la victòria franquista

Des del final de la Segona Guerra Mundial i fins al 1975, centenars de milers d’exiliats catalans escampats pel món van anhelar la caiguda o la mort del dictador per poder tornar a casa. I, durant aquella espera, la vida va passar

L’exili com a escapatòria de la repressió va continuar sent, a partir del 1975, una opció per als qui van oposar-se al sistema sorgit de la Transició. Principalment, militants independentistes, alguns anarquistes i, fins i tot, comediants i un periodista

Fa sis anys, Carles Puigdemont i set consellers del Govern van decidir abandonar Catalunya i iniciar una batalla contra la justícia espanyola a les institucions europees que, a dia d’avui, encara dura

Aquests són alguns dels indrets que expliquen o recorden la diàspora catalana, des de l’expulsió dels jueus el 1492 fins la fugida d’anarquistes, comunistes i independentistes catalans durant la dictadura de Primo de Rivera