Reportatges

El reporter manresà va signar un article l'1 de maig del 1936 en què atribuïa a la CNT-FAI l'autoria de l'assassinat dels independentistes Josep i Miquel Badia. Al cap de quatre mesos, en plena guerra civil, es va trobar el cos del periodista sobre un toll de sang a la Rabassada. Era la primera víctima mortal del periodisme català

24 de juny del 1792. Dos carruatges surten de les Tulleries parisenques, un cap a Dunkerque, l'altre cap a Barcelona. Els ocupen dos equips d’astrònoms en una llarga i complicada expedició científica amb la finalitat de calcular la mida exacta del metre. El seu pas per Catalunya ens deixarà com a llegat el primer amidament científic del territori

A la darreria del segle XIX, quatre nedadors van descobrir una manera d’allunyar-se de la platja: unir dos flotadors amb un banc de fusta. Foren els primers precursors d’una embarcació que avui s’exporta arreu, el patí de vela català

Ernst Hanfstaengl, cap de premsa d’afers exteriors de la Cancelleria alemanya, observava i anotava tot el que feia i deia el seu admirat Führer. Però en ser defenestrat del Partit Nazi, decidí venjar-se rebel·lant a l’administració de Washington les intimitats que tan bé coneixia del dictador alemany

Durant més de quatre segles, una poderosa dinastia de reis va estendre la seva sobirania sobre l’Índia central. El seu llegat són una vintena de temples magnífics que continuen meravellant qui els contempla. Però encara ningú no ha pogut explicar el perquè de la seva sorprenent ornamentació, que inclou explícites escenes de sexe

Com pot ser que un simple caporal austríac aconseguís el poder suprem d'Alemanya? Per respondre la pregunta, els serveis d'intel·ligència dels EUA van disposar d'una informació privilegiada subministrada per Ernst Hanfstaengl, una de les persones de confiança de Hitler. 'Sàpiens' ha tingut accés als informes piscològics del Führer

Malvist pels cercles de poder, la prohibició reial d'exhibir les obres de teatre dins de les ciutats va representar, paradoxalment, l'eclosió definitiva de l'art escènic. Entre els segles XVI i XVII, els suburbis de Londres es van omplir d'uns recintes circulars de fusta atapeïts per un públic heterogeni que es delia per veure les obres de Shakespeare