Reportatges

Les esglésies romàniques, com la de Sant Miquel d’Engolasters (segle XII), són el llegat de la influència episcopal en la història medieval d'Andorra
Sàpiens 51

Per què Andorra és independent?

La constitució d'Andorra com un estat sobirà el 1993 fou el colofó a una trajectòria de segles, en què els andorrans han demostrat una ferma voluntat d'afirmació nacional, gran confiança en la seva singularitat i un sòlid sentit d'estat. És clar que també s'ha de parlar d'uns negociadors hàbils i possibilistes, i del gens menyspreable factor sort
Després de la invasió guerrillera, l’exèrcit espanyol va encerclar tot el perímetre de Sidi Ifni amb un filat. Els soldats feien guàrdia dins la ciutat
Sàpiens 51

Sidi Ifni, la guerra oblidada de Franco

El 23 de novembre de 1957, l'Exèrcit d'Alliberament pro marroquí penetrava al territori d'Ifni amb l'objectiu d'expulsar-ne la potència colonial, Espanya. Franco va decidir enviar soldats per mantenir aquell "tros de sorra, sargantanes i pedres". Al llarg del mig any de conflicte, van morir prop de tres-centes persones
'L'adoració dels Reis Mags', de Rubens
Sàpiens 51

Van existir realment els Reis d'Orient?

La dels Reis d'Orient és, de llarg, la festa més coneguda i celebrada del nostre cicle nadalenc. I, en canvi, només un dels quatre evangelis canònics, el de Mateu, en dóna notícia, i ho fa bastant escaridament i enigmàticament. Ni tan sols n'explicita els noms, el nombre o la procedència exacta dels visitants. Van existir realment?
Retrat de Jaume I fet per Jaume Mateu
Sàpiens 50

La convulsa infància de Jaume I

Engendrat gairebé per casualitat, amb tres anys fou lliurat a l'enemic i amb només cinc quedà orfe de mare i pare. El petit rei fou educat pel sever Orde del Temple i, ja de ben jove, va haver d’aprendre com fer-se respectar per la noblesa. Un traumàtic inici vital que el marcaria per sempre
El llop de mar Pere Martell va ser qui va convèncer el rei del projecte de conquerir Mallorca. Va ser durant el banquet que il·lustra el 'Llibre dels feits'
Sàpiens 50

La renúncia al somni d’Occitània de Jaume I

La política de Jaume I d'evitar guerrejar amb la corona francesa i de no participar en conflictes entre cristians va suposar l’abdicació dels drets històrics sobre els comtats occitans. El Conqueridor fixaria el seu objectiu expansionista en Mallorca
Pintura mural del setge de Palma de Mallorca
Sàpiens 50

El setge de Palma

Recreem en una imatge interactiva l'atac que va precedir a l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de Madina Mayurqa, el 31 de desembre de 1229
Retaule de Sant Jordi que retrata la batalla del Puig. Les armadures i els escuts alternen la creu amb la senyera
Sàpiens 50

La conquesta de València de Jaume I

Una enginyosa estratègia bèl·lica, una cavalleria feudal ben equipada, la desorganització dels musulmans i la superioritat naval catalana van permetre que el setembre de 1238 les tropes de Jaume I entressin triomfalment a la ciutat de València, sis anys després de l'inici de la campanya