Reportatges

Sandro Botticelli va retratar Sforza a 'La purificació del leprós i la temptació de Crist', i es diu que es va inspirar en ella per pintar la cara d’una de les tres gràcies del quadre 'La primavera'
Sàpiens 275

Caterina Sforza, la tigresa de Forlì

La noblesa romana admirava la seva bellesa i estil, la va pintar Botticelli, Maquiavel va escriure sobre ella, es va enfrontar amb Cèsar Borja amb un exèrcit propi, va obligar a endarrerir un conclave i no es va arronsar davant de ningú. Caterina Sforza és una de les dones més llegendàries del Renaixement italià
L’exdirigent del PSUC, Joan Comorera, va ser jutjat a Barcelona el novembre del 1956 i condemnat a trenta anys de presó
Sàpiens 275

El cas Comorera: 42 dies a la Via Laietana

El juny del 1954, i després d’anys de seguiment per part de l’aparell repressiu de l’Estat, el comunista més buscat (Joan Comorera) i el policia més temut (Antonio Juan Creix) seien, cara a cara, a la prefectura de Via Laietana
SPQR són les sigles de Senatus Populusque Romanus (‘el Senat i el poble romà’). L'emblema de la legió va ser forjat a l’època republicana i va perdurar fins a la caiguda de l’Imperi d’Occident
Sàpiens 275

Luci Emili Patern: la vida d'un legionari romà

Des del Pirineu català i fins a les ribes del golf Pèrsic, passant per la capital de l’imperi, Luci Emili Patern va servir a l’emperador Trajà com a membre de la Guàrdia Pretoriana. Aquest militar natural d’Aeso (Isona) va formar part de les unitats d’elit de l’imperi romà quan vivia el moment més gloriós, però també l’inici de la seva decadència
El 'codi dels pirates' regulava la vida d’aquests mariners per per garantir-ne la supervivència en alta mar
Sàpiens 275

El codi dels pirates

La vida d’aquests temuts homes de mar no era només sembrar el caos i fer estralls per allà on passaven. En un context de lluita constant entre la vida i la mort, va aparèixer, a finals del segle XVII, l’anomenat 'codi dels pirates', unes normes, uns compromisos pactats entre la tripulació i el capità, que regulaven la quotidianitat d’aquests mariners
Saquejos, missions evangelitzadores, expedicions científiques i etnogràfiques… Part del patrimoni que custodien alguns dels nostres museus prové de la dominació colonial
Sàpiens 274

Els museus europeus davant del llegat colonial. Restituir, per a què?

Entre finals del segle XIX i inicis del XX, els imperis europeus van endur-se una part significativa del patrimoni de les seves colònies. Ara, un projecte pioner de la UB, (Tr)african(t)s, ha estudiat les peces dels museus catalans fruit del llegat colonial i les millors opcions de restitució. En aquest dossier presentem els resultats d'aquest estudi
Gravat de l’acte d’inauguració de l’Exposició General de les Illes Filipines
Sàpiens 274

De les Filipines a Barcelona

A finals del segle XIX, el traductor Pedro Ortuoste i el militar José Coronado van portar a Catalunya centenars d’objectes de l’antiga colònia espanyola del Pacífic, alguns dels quals es van obtenir com a botí de guerra. Aquestes peces avui nodreixen dos museus catalans: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i el Museu Etnològic i de Cultures del Món
Conferència de Francesc Darder a uns estudiants de Madrid que visitaven Barcelona, el 1914
Sàpiens 274

Francesc Darder, taxidermista d'animals i d'humans

Aquest veterinari barceloní, conegut per comprar un home momificat provinent de l’Àfrica Austral i exhibir-lo a l’Exposició Universal del 1888, i en un museu de Banyoles, va ser un gran divulgador de la vida natural. Ara bé, també va convertir la seva passió en un negoci. Es va enriquir amb la compravenda i la conservació de cossos d’animals i humans