Reportatges

Entre el 1952 i el 1956, es van fer tres expedicions al protectorat espanyol del Marroc per ampliar el fons del Museu Etnològic i Colonial de Barcelona. Més enllà de la recol·lecció de noves peces, durant les campanyes es van fer diverses escultures per recrear els trets racials dels individus de la zona

Durant les dècades que Guinea va ser colònia espanyola, la congregació claretiana, però també figures com el governador Miguel Núñez de Prado i l’etnòleg August Panyella, van portar a terme una apropiació sistemàtica de peces de les cultures principals d’aquest país africà

El 1958, l’Ajuntament de Barcelona va obrir a Ikunde, a la Guinea Espanyola, una delegació que tenia dos objectius bàsics: la caça i l’exportació d’animals vius a Europa i la venda d’esquelets de bèsties a col·lecionistes. El primatòleg que va descobrir Floquet de Neu va ser l’ànima d’aquest centre i un dels beneficiaris principals d’aquell negoci

Descolonitzar els museus implica reconèixer les desigualtats en què es van formar les seves col·leccions i saber com hi van anar a parar les peces que les formen. Repatriar objectes espoliats és una de les accions que s’han plantejat, però no assegura la reparació de la violència colonial ni replanteja les relacions de poder. Què cal fer, doncs?

El maig del 1937, 456 infants van ser enviats pels seus pares a Mèxic amb la voluntat de protegir-los dels bombardejos. El govern de Lázaro Cárdenas els va rebre amb els braços oberts, però el que havien de ser unes colònies curtes, en molts casos va esdevenir un exili definitiu. Publiquem les fitxes inèdites dels primers exiliats de la Guerra Civil

Bastió de la frontera amb al-Àndalus i bressol del llinatge dels vescomtes de Barcelona, la situació estratègica de Montserrat va convertir el massís i les esglésies que hi havia en un lloc cobejat per comtes i bisbes des del segle X. Un fet tan prosaic com la reclamació d’unes possessions va donar lloc a una història espiritual d’èxit de més de mil any