Reportatges

'Credulitat, superstició i fanatisme', de William Hogarth (1762)
Sàpiens 228

Els advocats de les bruixes

Malgrat les crítiques i les burles envers aquells que neden a contracorrent, hi va haver teòlegs i juristes que es van enfrontar amb l'engranatge jurídic, institucional i socioeconòmic que movia la maquinària antibruixes per intentar frenar la barbàrie
Aquest oli d'autoria desconeguda del fons del Museu d’Art de Girona es considera l’únic quadre d’una bruixa catalana
Sàpiens 228

De malvades a avorrides

Quan la cacera va començar a estudiar-se a les universitats un segle després, les bruixes, gràcies sobretot a Disney, havien deixat de fer por i la màgia havia esdevingut una cosa positiva
Els darrers anys, en les marxes del 8 de març d’arreu del món —com aquesta de Polònia del 2020— s’hi veu el lema “Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar”
Sàpiens 228

Entre la moda i la reivindicació

Les lluites feministes han convertit les bruixes i la seva cacera en un símbol. Ho veiem en les marxes del 8 de març, però també en altres àmbits molt dispars. Però en quin moment ‘ser bruixa’ va passar a considerar-se un terme positiu?
Sàpiens 228

L'atles més complet de la cacera de bruixes

El número 228 s'acompanya de l''Atles de la cacera de bruixes', el mapa interactiu més complet fet mai al nostre país sobre els judicis per bruixeria a Catalunya i Andorra
Muntatge gràfic que representa Jaume Mir amb imatges de la I Guerra Mundial i de Francesc Macià al fons
Sàpiens 227

Jaume Mir: el gran espia català de la Primera Guerra Mundial

És un nom desconegut pel gran públic, però els 289 documents que ‘Sàpiens’ ha trobat als arxius belgues i britànics demostren que era el cap d’una xarxa d’espionatge que actuava a favor de la resistència a la Bèlgica ocupada pels alemanys
Marxa legionària de l'antiga Roma
Sàpiens 227

Romans al Pirineu

Les darreres excavacions han desmentit que els romans no han tingut presència al Pirineu. No solament han demostrat que hi van construir importants ciutats sinó que consideraven aquesta zona estratègica, tant econòmicament com de comunicació