Reportatges

La derrota a Montjuïc va obligar els castellans a fer un gran esforç bèl·lic. No van recuperar Barcelona fins al 1652, quan Joan Josep d’Àustria va assetjar-la. A dalt, quadre de Pandolfo Reschi
Sàpiens 173

La batalla de Montjuïc

Amb el suport dels experimentats oficials francesos, els barcelonins van fortificar a corre-cuita la muntanya de Montjuïc i van defensar-la de l’escomesa filipista
Aquesta petita illa ubicada al riu Bidasoa pertany sis mesos a l’Estat espanyol i sis al francès. Aquesta neutralitat la va convertir en el lloc perfecte per dur a terme les negociacions
Sàpiens 173

El Tractat dels Pirineus

En el tractat dels Pirineus, el monarca espanyol, Felip IV, va permetre la mutilació del Principat. Catalunya, un simple peó en un gran tauler, no va poder defensar-se
Vista del port de Barcelona a l’època. En aquells temps, tant la Generalitat com el Consell de Cent estaven en mans de reialistes que mai no s’oposaven a Felip IV. Sovint això s’ha vist com un nou període de ‘col·laboració’ i se l’ha anomenat ‘neoforalisme’
Sàpiens 173

La postguerra dels Segadors

El prop de mig segle que va de la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió va ser una època convulsa, plena de revoltes i reivindicacions a banda i banda dels Pirineus
Sert va pintar aquest quadre durant la guerra civil. L’Ajuntament de Vic el va adquirir fa poc i presideix la Sala de la Columna
Sàpiens 173

La conversió dels Segadors en l'himne nacional

En plena Renaixença, Manuel Milà i Fontanals i Francesc Alió van recuperar primer el text i després la melodia d’un romanç del segle XVII que defensava les llibertats de la terra i de seguida es va erigir en l’himne del país
Al carrer Ample de Torredembarra encara es conserven alguns cases d'indians
Sàpiens 172

Els indians de Torredembarra

A Torredembarra, igual que a moltes altres poblacions de la costa catalana, centenars de joves que no havien sortit mai del seu poble van emprendre un viatge que durava setmanes i que els duria a provar sort en un racó de món que els era desconegut
El general amb les seves tropes a l’acció de la Sénia, el maig del 1840
Sàpiens 172

Ramon de Cabrera, el tigre del Maestrat

Va assolir la més alta distinció militar amb un temps rècord. Els seus detractors el presenten com un home sense principis, traïdor, cruel i sanguinari. Pels partidaris va ser un estrateg, just, lleial i valent