Reportatges

Els doctors Josep Trueta i Manuel Corachan practiquen un procediment quirúrgic davant la mirada d’altres col·legues l'any 1930
Sàpiens 168

El doctor Trueta: una ment prodigiosa

Un dels homes que, juntament amb Alexander Fleming, va salvar més vides durant el segle XX va ser Josep Trueta, un català nascut al barri del Poblenou de Barcelona. Exiliat a Oxford, va ser candidat al premi Nobel de medicina en dues ocasions
Cecilia Payne-Gaposchkin va fer estudis de gran transcendència per a la ciència i va ser la primera dona a obtenir el doctorat en astronomia
Sàpiens 168

Cecilia Payne-Gaposchkin i 'les computadores de Harvard'

Recordem aquesta britànica que va investigar a l'Observatori Astronòmic de Harvard, on va conèixer un grup de dones conegut amb els malnoms de 'computadores de Harvard' o 'harem de Pickering'. Tot i això, la seva tasca va ser clau per a la investigació
Entronitzat pels historiadors castellans en considerar-lo el factòtum de la creació d’Espanya, els historiadors catalans l’han menystingut pel mateix motiu
Sàpiens 167

Ferran el Catòlic: l'últim rei català?

El regnat de Ferran el Catòlic és ple de controvèrsies. Va ser un rei pactistao autoritari? Va mirar de resoldre elsproblemes catalans? Realment es va casar amb Isabel per unir la Corona catalanoaragonesa amb el regne de Castella?
Els principals conspiradors en un gravat holandès coetani: d’esquerra a dreta, Thomas Bates, Robert Wintour, Christopher i John Wright, Thomas Percy, Guy Fawkes, Robert Catesby i Thomas Wintour
Sàpiens 167

El complot de la pólvora, pas a pas

El 5 de novembre del 1605, el rei Jaume I havia de presidir la sessió inaugural de l’any polític al Parlament anglès. Gairebé ningú sabia, però, que un grup de conspiradors catòlics volia aprofitar la cerimònia per atemptar contra l’edifici
Raimon Carrasco anomena 'miracles del pare' els petits cops de sort que va anar tenint la seva família (a la foto) per sortirse’n després de la seva execució
Sàpiens 167

Les últimes veus de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial

La generació de la guerra està a punt de desaparèixer, però encara queden alguns nonagenaris ben vius i ben lúcids, els nostres protagonistes. Conversar amb ells ha estat un privilegi que ens ha permès capbussar-nos en vides que ja formen part dels llibre
La domesticació de les plantes va portar molta feina als homes i dones del neolític. Tal com mostra aquest dibuix de Peter Dunn, després del cultiu i la sega calia moldre el gra
Sàpiens 167

Les llavors de les civilitzacions

Fa poc més de 10.000 anys, generacions d’’Homo sapiens’ van començar a canviar els seus hàbits nòmades per una vida sedentària, que girava entorn de la domesticació d’animals i plantes