En l’imaginari occidental Babilònia evoca multitud de referents: una ciutat, un imperi, un codi de lleis… Així li devia semblar a l’arqueòleg alemany Robert Koldewey quan el 1899, a cent deu quilòmetres de Bagdad, va encetar les excavacions de la llegendària ciutat de Babilònia i el mite va començar a cedir el seu lloc en la història. La feina no va ser gens fàcil i va necessitar de la mobilització de tot un exèrcit de fins a dos-cents cinquanta homes per remoure milions de metr
Babilònia: ascens i caiguda d'una ciutat mítica
Una torre maleïda, uns jardins penjants i una estela de granit negre al Museu del Louvre són els referents que més o menys tothom té de l’antiga ‘Babilu’, una ciutat que també va ser un imperi
