Explica Shakespeare que la infeliç Ofèlia, enamorada de Hamlet, va embogir quan el príncep danès, en un error fatal, va assassinar el seu pare. La dissortada Ofèlia, rebutjada, a més, pel seu estimat, voltava sola pel bosc i teixia un collar de flors mentre desvariejava, mussitava paraules inconnexes i cantussejava tristes balades... fins que va caure en una bassa. El pesat vestit i el mantell brodat la van arrossegar cap al fons, i sota l’aigua tr
John Everett Millais: 'Ofèlia' (1852)
