La llengua francesa conserva una peculiaritat en el seu vocabulari que consisteix a dir algunes quantitats mitjançant combinacions numèriques: en lloc de setanta hom diu seixanta-deu (soixante-dix), quatre-vints (quatre-vingts) en lloc de vuitanta i quatre-vint-deu (quatre-vingt-dix) en lloc de noranta. L'explicació rau en el fet que durant l'edat mitjana a França era costum comptar de vint en vint.
El sistema vigesimal, propi de celtes i n