Certa historiografia considera que Carles VII va ser el pretendent al tron hispànic més interessant que mai ha produït el carlisme. Una figura de vàlua política que va dotar la ideologia tradicionalista de la seva forma definitiva i un militar valerós, si bé tampoc no va reeixir a cenyir-se la corona. Tenint en compte els seus predecessors —el dubitatiu Carles VI i el liberal Joan III— resulta una personalitat coherent que, a més,