En algun moment de la prehistòria, les pells dels animals es van començar a cosir per transformar-les en robes més còmodes. I si la gent cosia, devia tenir el que avui anomenem agulles de cosir, almenys des de fa més de 20.000 anys. Acostumats a fabricar-se ells mateixos els estris –quin remei–, utilitzaven pedres, fustes i, sobretot, ossos d’animals per fer-se punxons i agulles més o menys fins. A la Cova del Parco d’Alòs
L'agulla de cosir
L'economista escocès va utilitzar el complex procés de producció d'aquest estri per exemplificar els beneficis de la divisió del treball
