El 1919, Richard S. Reynolds va crear una fàbrica de fulls de paper d’estany, utilitzat per protegir tabac, xocolata i alguns aliments. Però aviat va veure que, de cara als menjars, l’alumini oferia més avantatges: era més resistent a l’oxidació, els aliments es mantenien més temps, l’aparença era més atractiva i, a més, havia baixat de preu. Fins i tot es podia tallar en làmines molt més fines q
La llauna d’alumini
Aquest mètode per conservar el menjar apareix durant el segle XX per aprofitar l’excedent d’alumini, però avui la seva fabricació suposa un cost energètic molt elevat
