El desembre del 1893 s’exposava a la Sala Parés de Barcelona l’obra La mort sobtada, de Joan Llimona. L’escena representada en el gran quadre —una dama sorpresa per la mort en el curs d’un dinar familiar— colpejava l’espectador, especialment per les expressions d’impotència i desolació del metge, que veia com la dissortada se li escapava de les mans, i del sacerdot, que tampoc no era a temps d’administrar-li els sagrament