"Aquest treball és per mi l’objecte d’una reflexió de sabor agredolç", escriu Rousseau en una carta al seu mecenes, Frédéric Hartmann. "Dolç, en la mesura que em porta cap a la plena realització de les formes; amarg, perquè sé que la meva tècnica està fora de sintonia amb la velocitat d’execució dels pintors del nostre temps (...), i també perquè em pregunto per a qui he de pintar imatges d’aquest tipus sense tenir la sensació