L’últim sopar de Roger de Flor

Navegant expert, guerrer de mar i de terra, va despertar terror i admiració en la convulsa Mediterrània dels segles XIII i XIV. La seva vida, i també la mort, justifiquen la llegenda

Roger, amb els atributs de megaduc (capell, senyera i vara d’or), és rebut per l’emperador de Bizanci, que el saluda des del tron amb Santa Sofia al fons Wikimedia Commons

Autor

Agnès Rotger

Assessor

Ramon Sarobe

Als ulls de Miquel hi havia una lluïssor estranya aquell migdia. Només la seva esposa Maria es va adonar que alguna cosa no anava a l'hora. Un jove refinat com ell, coemperador de l'imperi Bizantí i perfectament educat en aspectes d'etiqueta, semblava que havia de fer esforços per recordar com calia comportar-se a taula. S'empassava els farcellets de fulla de cep i arròs sense ni mastegar-los, com si fossin panses. I en canvi, les kaftedes, aquelles mandonguilles que tant li agrad