L’últim sopar de Roger de Flor

Navegant expert, guerrer de mar i de terra, va despertar terror i admiració en la convulsa Mediterrània dels segles XIII i XIV. La seva vida, i també la mort, justifiquen la llegenda

Roger, amb els atributs de megaduc (capell, senyera i vara d’or), és rebut per l’emperador de Bizanci, que el saluda des del tron amb Santa Sofia al fons Wikimedia Commons

Autor

Agnès Rotger

Assessor

Ramon Sarobe

Guardar a favorits

Als ulls de Miquel hi havia una lluïssor estranya aquell migdia. Només la seva esposa Maria es va adonar que alguna cosa no anava a l'hora. Un jove refinat com ell, coemperador de l'imperi Bizantí i perfectament educat en aspectes d'etiqueta, semblava que havia de fer esforços per recordar com calia comportar-se a taula. S'empassava els farcellets de fulla de cep i arròs sense ni mastegar-los, com si fossin panses. I en canvi, les kaftedes, aquelles mandonguilles que tant li agrad