A la Catalunya del segle XVI cada cop s’oïa parlar més castellà, sobretot a les grans ciutats. I la situació no diferia gaire al Regne de València. Així ho preferien els principals senyors i cavallers de l’època, que, davant la puixança econòmica i cultural de Castella, es vantaven del domini de la llengua de moda arreu d’Europa i Amèrica: el castellà. Fins i tot la literatura en català —que tant de ressò havia adquirit en el segle XV— anava en franca retirada