La llegenda de les quatre barres és d'origen andalús

Va ser el 1551 quan l'historiador Pere Anton Beuter, fascinat per aquella història, decidí ressituar-la a l'origen de l'escut dels comtes de Barcelona, tot canviant les faixes per les barres que coneixem. A la segona part de la 'Crónica general de España', s'inventa una invasió normanda a França, en defensa de la qual acudí Guifré el Pelós
Va ser el 1551 quan l'historiador Pere Anton Beuter, fascinat per aquella història, decidí ressituar-la a l'origen de l'escut dels comtes de Barcelona, tot canviant les faixes per les barres que coneixem. A la segona part de la 'Crónica general de España', s'inventa una invasió normanda a França, en defensa de la qual acudí Guifré el Pelós Claudi Lorenzale i Sugrañes - Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi / Wikimedia Commons
Sovint les llegendes són més importants que els mateixos fets, sobretot quan el que pretenem és entendre en tota la seva complexitat com es constitueix una identitat nacional. El mite fundacional de l'escut català, segons el qual l'emperador franc havia dissenyat la senyera tot sucant els seus dits a la sang de Guifré el Pelós per a dibuixar quatre barres sobre el seu escut daurat, va ser glorificat per impulsors de la Renaixença com Joaqu