Els clarobscurs de Caravaggio

El venecià Michelangelo Merisi da Caravaggio va captivar cardenals i nobles amb un estil naturalista que jugava amb el dramatisme del clarobscur. Aviat, va introduir-se tant en els cercles més exquisits com en els més turbulents de la ciutat

En el quadre Judith i Holofernes (1598), Caravaggio va utilitzar com a model femenina la seva amant, la cortesana Fillide Melandroni. Per recrear l’escena diuen que el pintor també es va inspirar en l’execució pública de l’aristòcrata Beatrice Cenci, que ell mateix havia presenciat uns anys abans a Roma
En el quadre Judith i Holofernes (1598), Caravaggio va utilitzar com a model femenina la seva amant, la cortesana Fillide Melandroni. Per recrear l’escena diuen que el pintor també es va inspirar en l’execució pública de l’aristòcrata Beatrice Cenci, que ell mateix havia presenciat uns anys abans a Roma Wikimedia Commons
Autor
Antoni Sella
Assessor
Agustí Alcoberro
Al pic de l’estiu de l’any 1610, dos personatges poderosos de l’Església catòlica s’enfronten sigil·losament per la possessió de tres quadres. D’una banda, el cardenal Scipione Borghese, nebot de Sa Santedat Pau V i home fort de la cúria romana. De l’altra, Alof de Wignacourt, gran mestre de l’orde dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem, Rodes i Malta, els antics hospitalers. Per què personatges tan importants es disputen una Maria Magdalena i dues versions de Sant Joan Bap