Al principi del segle XX la fàbrica d’Espanya que era Catalunya presentava una inversemblant paradoxa: el Principat no gaudia de les mínimes infraestructures que li corresponien per la seva contribució a la hisenda pública. La premsa catalana denunciava, a banda d’això, la pèssima conservació i la inseguretat de camins i carreteres, i un detall més inquietant: el greuge no era tan sols econòmic, sinó humà, atès que Catalunya aportava 900 soldats de lleva més
L’espoli al segle XX: dictadures i desencisos
En els temps contemporanis no s’ha observat més comprensió de l’Estat vers el fet català. Un cop superada la guerra civil i el franquisme, la consciència de patir una discriminació econòmica constant comença a créixer entre la població
