El 29 de juny del 1892, a la petita ciutat argentina de Necochea, van ser assassinats dos nens de sis i quatre anys. La mare, Francisca Rojas, era al costat inconscient i amb un tall al coll. Va dir que els havia atacat un veí. Una sèrie de pistes i contradiccions demostraven, però, que era la mateixa Francisca qui havia mort els nens Ponciano i Felisa. El que la va condemnar, tanmateix, va ser l’empremta del polze sagnant que van trobar al marc de la porta de l’