Pensant en Júlia Coromines, Màrius Torres va escriure: “Joiós sofrir, fidelitat amarga/ vós sou el sol i els núvols del meu cel./ Quina agonia em podria ser llarga,/ eternament fidel?”. S’havien conegut a la primeria dels anys trenta, quan tots dos estudiaven medicina a Barcelona. Van tenir llargues converses a la facultat, i ell se’n va enamorar però mai no li ho va expressar fora dels seus escrits. Cap dels dos sentia una gran v