A la Isabel li agradava sortir de casa i refugiar-se a l'església de davant de casa, la de Sant Just i Pastor. Hi trobava pau, encara que semblava que aquelles obres de remodelació que hi feien no s'acabarien mai... Un dia del 1523 va veure, assegut a les grades de l'altar, un home vestit amb roba de sac que no havia vist mai abans. Va quedar commoguda per la seva presència i va decidir convidar-lo a dinar a casa seva. Allà, entaulat en aquella casa rica d
Isabel Roser, la dona que va ser jesuïta
