Aquesta obra il·lustra un episodi d’un poema de John Keats que descriu la relació clandestina d’Isabella —la donzella del vestit gris— i Lorenzo —el servent que resta dempeus darrere seu. Els germans de la noia, asseguts al davant, han advertit el tracte amorós dels joves i responen amb mirades furibundes i gestos violents: el que trobem en primer terme etziba una puntada de peu al gos al mateix temps que trenca amb ràbia una nou. Ells ja
John Everett Millais: 'Isabella' (1848)
