Jueus a Catalunya

Fora dels calls, és difícil resseguir l’empremta dels jueus que van viure al nostre país, una comunitat minoritària i alhora cabdal que va finançar l’expansió de la corona catalanoargonesa i que va veure néixer intel·lectuals de gran rellevància

Escena que recrea l’àpat pasqual a l’Hagadà Rylands, que es considera una obra mestra medieval i que va ser produïda a Catalunya en el segle XIV. El consum de la matzà, el pa àzim (sense llevat), commemora la fugida d’Egipte en temps bíblics
Escena que recrea l’àpat pasqual a l’Hagadà Rylands, que es considera una obra mestra medieval i que va ser produïda a Catalunya en el segle XIV. El consum de la matzà, el pa àzim (sense llevat), commemora la fugida d’Egipte en temps bíblics John Rylands University Legacy
Autor
Montse Armengol
Assessor
Manuel Forcano
A l’edat mitjana, la cultura jueva, representada per una minoria que destacava per la fe, el pensament i la literatura, habitava entre nosaltres, formava part de nosaltres. Però avui, rastrejar físicament els jueus allà on sabem que hi havia els seus calls és difícil, si no impossible: fora dels banys de Besalú i les cases del call de Girona, hi ha pocs vestigis arquitectònics reconeixedors. Com es pot recuperar una presència feta de murmuris i pregàries, de càntics, de les llums osc