La cosa començava malament, molt malament. Quan el refectori del convent de Sant Francesc de Montblanc va obrir les portes als membres de les Corts per a la sessió d'obertura, es respirava un aire enrarit. Aquell vespre, el rei es movia amb un aplom nou i una impaciència evident. Els representants dels braços, en canvi, no podien —ni volien— dissimular el malestar d'una convocatòria tan plena d'irregularitats. Tal com havien anat les coses, no era estrany que de 195 convocats, nome
Montblanc 1414: les Corts de la discòrdia
Ferran d'Antequera va presidir unes Corts a Montblanc que són un bon exemple de com actes que imaginem suposadament solemnes es transformaven en un guirigall d'opinions i interessos contraposats
