Elomaholan va intentar localitzar aquell soroll. La seva vista, com la de molts danis, era finíssima. Feia milers d'anys que escrutaven boscos, rierols i planes: qualsevol matoll pot amagar un enemic. Elomaholan havia començat sentint un brunzit, agut com el de les abelles, però ara ja era molt més fort. I finalment el va veure. Un ocell enorme, amb peus allargassats com cogombres i ales immòbils. L'ocell va passar, va fer una volta damunt del seu cap i