A la península Ibèrica, el XIX resulta un segle confús i convuls, d’una violència extrema, molt especialment a Catalunya. També resulta conservador, quan no reaccionari, malgrat els brots revolucionaris i l’afermament de l’organització dels treballadors industrials del país, o precisament per això. Entre la guerra del Francès, iniciada el 1808, i el desastre de la pèrdua de les darreres colònies d
Divergències entre Espanya i Catalunya: cent anys d'estira-i-arronsa
Revoltes populars, aixecaments carlins, bullangues... La revolució industrial va anar acompanyada d’una tensió política constant, que va esclatar a l'hora de definir un nou model d’estat: centralisme contra regionalisme
Assessor
Giovanni Cattini
Guardar a favorits