La 'Marianne' de Barcelona i la revolta de les Quintes

Una vinyeta del 1870 mostrava una dama acompanyada per la Mort i pel capital general de Catalunya que representava una ciutat assetjada per la repressió militar i per la febre groga

La figura al·legòrica de Barcelona publicada a 'La Campana de Gràcia' el 1870
La figura al·legòrica de Barcelona publicada a 'La Campana de Gràcia' el 1870 La Campana de Gràcia
Autor
KAP (Jaume Capdevila)

Tradicionalment, la sàtira s’ha servit d’imatges simbòliques per materialitzar gràficament alguns conceptes. Un recurs habitual és la personificació de països o ciutats, i així com l’Oncle Sam personifica els Estats Units, o Marianne representa la República Francesa, la ciutat de Barcelona també tenia la seva pròpia figura al·legòrica, una dama tocada amb una corona sobre la qual hi havia un ratpenat, acompanyada de l’escut de la ciutat.

Aquesta vinyeta de Tomàs Padró publicada a La Campana de Gràcia el 1870 ens mostra la dissortada Barcelona assetjada per la repressió militar del capità general de Catalunya —Eugenio de Gaminde, conegut com a general Bum-Bum a causa del bombardeig al qual acabava de sotmetre la vila de Gràcia arran del recent avalot de les Quintes—, i per un brot de febre groga que es declarà a la Barceloneta i aterrí els barcelonins. El dibuix resumeix magistralment totes les adversitats a què s’enfrontà la ciutat aquell any 1870.

Aquest article es va publicar en el número 134 del Sàpiens (setembre 2013)