De la Segona República a la Generalitat de Catalunya

L’establiment d’un govern republicà no va servir per acostar Catalunya i Espanya. Tot i l’ acord per una proposta d’autogovern que es va materialitzar en l’Estatut de Núria, les reticències i malfiances en van impedir l’execució

El president Companys i els seus consellers (Pere Mestres, Martí Esteve, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Barrera i Ventura Gassol), a la presó Model de Barcelona, després dels fets d’Octubre del 1934
El president Companys i els seus consellers (Pere Mestres, Martí Esteve, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Barrera i Ventura Gassol), a la presó Model de Barcelona, després dels fets d’Octubre del 1934 Photoaisa
Autor
Jordi Finestres
Assessor
Joan Villarroya
Guardar a favorits
El 14 d’abril del 1931 Francesc Macià surt al balcó del Palau de la Generalitat, que encara és el Palau de la Diputació Provincial de Barcelona, i proclama la “República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica”. S’hissa la bandera amb les quatre barres. Unes paraules i un gest que signifiquen el renaixement de la Catalunya política després de vuit anys de silenci imposats per la dictadura de Pri