De la Segona República a la Generalitat de Catalunya

L’establiment d’un govern republicà no va servir per acostar Catalunya i Espanya. Tot i l’ acord per una proposta d’autogovern que es va materialitzar en l’Estatut de Núria, les reticències i malfiances en van impedir l’execució

El president Companys i els seus consellers (Pere Mestres, Martí Esteve, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Barrera i Ventura Gassol), a la presó Model de Barcelona, després dels fets d’Octubre del 1934
El president Companys i els seus consellers (Pere Mestres, Martí Esteve, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Barrera i Ventura Gassol), a la presó Model de Barcelona, després dels fets d’Octubre del 1934 Photoaisa
Autor
Jordi Finestres
Assessor
Joan Villarroya
El 14 d’abril del 1931 Francesc Macià surt al balcó del Palau de la Generalitat, que encara és el Palau de la Diputació Provincial de Barcelona, i proclama la “República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica”. S’hissa la bandera amb les quatre barres. Unes paraules i un gest que signifiquen el renaixement de la Catalunya política després de vuit anys de silenci imposats per la dictadura de Pri