El xaman inhala el fum de la foguera on crema una herba fetillera. Mastega un bolet, una arrel, una baia tòxica. Es deixa portar pel ritme d’una dansa frenètica, per la contemplació hipnòtica de les flames, pel soroll eixordador d’una gran cascada. Omple els pulmons d’aire una vegada i una altra, fins al desmai. O potser és la modulació d’uns càntics, el borbolleig infinit de l’aigua del riu o la cadència d’un tronc buit —el tambor primigeni— el que s’emporta la consci�
Les pintures rupestres, icones de la prehistòria
Durant 25.000 anys, els humans del paleolític europeu van dibuixar amb profusió a les coves i els abrics. Pintaven sempre els mateixos temes, principalment grans animals hervíbors, i utilitzaven sempre les mateixes tècniques i convencions generals
