A mitjan segle XIX les elits intel·lectuals de la Renaixença catalana es lamentaven amargament de la pèrdua dels bons costums. Diversos factors estaven malmetent els valors tradicionals que havien arribat incorruptes, deien, fins aquells dies. De manera soterrada o explícita, es referien a la lluita de classes o bé senzillament a l'adaptació per part dels grups populars d'hàbits i maneres de fer que poc tenien a veure amb la seva Catalunya