El fet històric
Al juny del 1941 començava l'Operació Barba-rossa, amb la qual Hitler pretenia ocupar la Unió Soviètica. Després d'una campanya molt ràpida, les forces del Tercer Reich es van estancar a les portes de Moscou. El 28 de juny del 1942 van iniciar una ofensiva cap a la ciutat de Stalingrad, on va començar una de les batalles més llargues i cruentes de la història. Stalingrad va convertir-se en una icona de la lluita contra el nazisme, sobretot després de la rendició alemanya, el 31 de gener del 1943.
La hipòtesi
Imaginem que les tropes soviètiques haguessin fracassat en la seva lluita contra el VI Exèrcit alemany, i que el general Von Manstein hagués ordenat al general Hube que ataqués amb tres divisions Panzer. Les tropes russes dels fronts de Stalingrad i del Don haurien iniciat la retirada. Els hauria calgut traslladar tropes d'altres fronts per a evitar l'enfonsament del sud. El general Zukov hauria estat destituït i marginat i el comissari Nikita Khrusxov, afusellat. S'hauria perpetuat el mite que els nazis eren invencibles i els soviètics, incompetents. Josif Stalin hauria perdut força en les relacions amb Franklin Roosevelt i Winston Churchill.
El desenllaç: una Europa sense blocs
Si l'exèrcit alemany hagués guanyat la batalla de Stalingrad, hauria salvat uns 120.000 soldats de la Wehrmacht i el material equivalent a sis mesos de producció de blindats i vehicles, tres o quatre d'artilleria, dos mesos d'armes lleugeres i morters, i una quantitat considerable de municions i d'altres materials. Les tropes de Hitler haurien dominat les regions del Dnieper inferior i el Doneck amb el 60% de la indústria pesant russa, el 70% de l'alumini i el 35% de l'energia elèctrica. Com que abans de la batalla els alemanys ja ocupaven al Caucas els camps petrolífers de Maikop, la victòria els hagués lliurat Tbilisi, Bakú i la possibilitat de subministrar directament el carburant a les seves tropes d'avantguarda.
Una victòria alemanya a Stalingrad no hagués invertit el resultat de la guerra, però n'hauria allargat la durada
En aquestes condicions, haurien pogut guanyar, el juliol del 1943, la batalla de Kursk i, després, haurien renovat els atacs sobre Moscou i haurien impossibilitat noves ofensives soviètiques durant gairebé un any i l'Exèrcit Roig, molt millor que el 1941, hauria disposat de bons generals, d'un reclutament inacabable i de millor material. Les fàbriques dels Urals haurien treballat a ple rendiment i el país hauria produït més armes que Alemanya. Els seus únics punts febles haurien estat els transports per carretera i les subsistències, però l'ajut americà de la Llei de préstec i arrendament –uns 4.800 milions de dòlars al llarg del conflicte– hauria subministrat grans quantitats de camions i d'aliments en conserva.
Un front a Grècia
Però una victòria alemanya a Stalingrad hauria canviat sensiblement el mapa d'Europa posterior a la Segona Guerra Mundial. Stalin hauria exigit l'obertura del segon front i hauria incrementat les seves pressions per tal d'avançar el desembarcament de Normandia. Aquest desembarcament hauria estat impossible el 1943: durant la primavera, per manca d'efectius nord-americans a Anglaterra, i a la tardor i a l'hivern, per la dura climatologia de la costa atlàntica francesa. En tot cas, hauria calgut esperar fins a la primavera de l'any següent.
A aquelles alçades, l'Exèrcit Roig encara hauria estat molt a l'interior de Rússia i bastant allunyat de l'Europa oriental. La realitat militar hauria pogut fer triomfar les tesis de Churchill i fer que el segon front no s'obrís a França sinó a Grècia, partint d'Egipte. Una victòria alemanya a la batalla de Stalingrad no hauria pogut evitar la derrota del Tercer Reich, però sí que hauria allargat la durada de la guerra i hauria fet impossible l'ocupació de l'Europa oriental per l'exèrcit soviètic.
Aquest article es va publicar en el número 14 del Sàpiens (desembre 2003)
