La primera actuació d'Anna Monner el 1862 va deixar el públic admirat. Però ella no estava gens contenta: "Per cada ‘enhorabona' que rebia, m'hauria clavat una bufetada jo mateixa", va explicar més tard. Només tenia dotze anys i una cosa clara: no volia ser actriu.
El seu pare era actor i empresari teatral, i ella havia viscut de molt a prop les vicissituds d'aquest ofici: des que va néixer, va seguir el seu pare all&ag