Entre la boira, el guaita de la ciutat va veure aparèixer un cap de drac. A mesura que s’apropava, la silueta gràcil del drakkar es feia nítida als seus ulls esporuguits. Els vaixells descendien el Rin a bon ritme, empesos per un vent suau que dissipava les bromes de l’albada. Les veles quadrades, els mascarons ricament decorats i els escuts penjats a babord i estribord, no n’hi havia cap dubte: s’acostaven els víkings. El guardià va alertar els seus superiors, que de seguida van c�