L'any 1729 Mataró s'albirava com una ciutat pròspera, una bonança que havia animat els dos-cents membres de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, molts d'ells adinerats, a culminar la gran obra de les seves instal·lacions, un conjunt adossat a la basílica de Santa Maria format per una sagristia, una capella, un cambril i una sala de juntes. La construcció del conjunt s'havia finalitzat el 1708, però els treballs de decoració del sostre de la sala de juntes per part de Joan Gall