En molts indrets, la Primera Guerra Mundial va esdevenir un setge en què els dos bàndols eren alhora assetjadors i assetjats. El front era perfectament simètric: al mig, la terra de ningú, que feia habitualment entre cent i tres-cents metres d’amplada, i en alguns punts només una trentena; i a banda i banda, les mateixes estructures, les mateixes metralladores, els mateixos filferros espinosos. I més endarrere, les posicions d’artilleria i la rereguarda, amb els hospitals