El segle XIV, tothom volia treballar a la seca. I no era pas perquè alguna moneda pogués caure accidentalment a la butxaca de tant en tant, sinó perquè aquella feina comportava uns privilegis excepcionals. Tenien dret a col· legiar-se, estaven exempts d’obligacions militars i de pagar alguns tributs, i a més gaudien de fur propi. Això volia dir que tant a ells com a la seva família i als seus servents només els podien jutjar els dos alcaldes de la seca, que eren els màxims r
La fàbrica de diners: les monedes a la Corona d'Aragó
Entre el segle XIV i el Decret de Nova Planta, Barcelona va acollir una fàbrica de moneda capdavantera. Qui eren els encarregats de fer aquelles monedes? Com s’establia la seva mida i valor? Quins perills comportava tenir el control d’una fàbrica?
Assessor
Albert Estrada-Rius
Guardar a favorits