Hi ha dones entre nosaltres que no sabem com anomenar, si dones normals o monges, perquè no viuen ni dins del nostre món, ni fora”. Així es referia el franciscà Gilbert de Tournai a les beguines l'any 1274, amb una frase que desprenia sorpresa. L’estranyesa estava justificqueren en el celibat, al marge de les autoritats masculina i eclesiàstica. Moltes ho feren als beguinatges, unes comunitats governades únicament per dones que significaren un espai de llibertat enmig de la socie
Els beguinatges, comunitats femenines de l'edat mitjana
En els segles XII i XIII es crearen a Bèlgica i els Països Baixos uns espais habitats i governats per dones que portaven una vida religiosa lluny de la clausura monàstica. Podien treballar i canviar lliurement de vida, fins i tot si era per casar-se
