La primera persona que va parlar d’Isabel Vila va ser el diputat federalista Pere Caimó, que en va destacar la implicació en l’alçament republicà de la Bisbal l’any 1869, que ell mateix havia liderat. La segona, l’historiador i polític gironí Carles Rahola en dos textos del 1932 i el 1933. Però no va ser fins 60 anys després que el polític i historiador republicà Francesc Ferrer Gironès en va editar la primera biografia, l’any 1996. Silenciada