Durant el període Edo, entre el segle XVII i mitjan XIX, van ser cèlebres a Tòquio els tallers d’ukiyo-e, estampes fetes amb la tècnica del gravat sobre fusta. Es poden traduir com a ‘imatges del món flotant’, i sovint eren paisatges onírics que parlaven de la bellesa fràgil de la vida quotidiana, com aquest homenatge a la feina modesta però arriscada dels pescadors.
Gràcies a la producció en sèrie, els ukiyo-e s’adreçaven a les classes populars